trencant la nit, del poemari "Creuar l'instant" 2017

trencant la nit

                                                                                                                         “Senyor, si haguésseu estat ací,

                                                                                                                           no s’hauria mort el meu germà”

                                                                                                                                                     Jo 11:32

                                                                                                                          “Digues darrer home del planeta

                                                                                                                            de quins pous treus el vi de l’alegria”

                                                                                                                                                     Ivan Brull

com setanta vegades set                                                             

t’has esforçat en fer el cim,                                        

has girat la pell de la terra com un guant,                                     

per omplir la ració de farina.

hem foragitat les marees

i els reptes més difícils

en aquesta llarga llarga nit desolada

que només la sosté l’amor.

ni el sanedrí, ni el reietó, ni roma

t’han donat els fruits de la terra.

com amarat de benzina davall la pell

ets un llumí al costat del precipici,

ets voluntat d’àguila esdevinguda en ales.

les albes encara diuen fortor,

a la nit no s’encenen gaire estrelles

i el silenci insinua una lleu claredat.

conten els textos que Ell en va fer de molt grosses.

si estiguésseu ací, Senyor,

pensaríem el somni.

Josep Micó Conejero