escena

escena

ritual victoriós de cacera,

cant mil·lenari maquillat pels segles,

sovint dansant amb el dolor

o amb la incògnita final de la trama,

                     -diari inacabat de vida-

el rapsode plana per la platea

i els decorats són dins l’aura i la sang,

així la maror i els desficis,

que transpiraran la pell dels actors.

hi haurà clímax quan l’excitació

m’esbatane els balcons de l’esperit,

m’encete un ferm somrís

o no em puga detenir una llàgrima.

el teló fa punts suspensius...

Josep Micó Conejero