cavallets de flama

cavallets de flama

hi ha un plaer de parpelles sadollades,

embriaguesa la paleta de les teles,

una gaubança del tast de la festa,

flaires de bunyols, de pólvora i foc,

masteguem de grat el terrabastall de trons

                                       i les cercaviles són volantins,

des del tabalet a la banda.

són flamarades que remouen

                                      el malson de les febleses –humanes-

com cavallets de fira que no giren,

haurien de durar més que un telenotícies.

finestra calidoscòpica d’alguns mons

                                        i a la fi la sanció només-cendres-

se sent esclafir un masclet

i el refilar d’una dolçaina.

Josep Micó Conejero