després, les buguenvíl·lies
després, les buguenvíl·lies aviat vindrà el broll de buguenvíl·lies, i s’enfilarà en l’encesa memòria -de l’aire- un gel de cim abrigallarà el buit del delitós indret. farem abraçades antigues com la llengua dels peixos, escriurem ditades de plata com als capvespres que solíem perfumar-nos de flors silvestres -i imaginàvem paisatges bellíssims- els nostres cossos estremits de llum caminaran units la sendera transparent de maragdes. Josep Micó Conejero
