Les llàgrimes de Palestina
“ Si et fan falta esclaus o esclaves
compra´n
dels
pobles veïns. També en podeu comprar
d´entre
els fills dels forasters que han vingut
a
viure enmig vostre...”
Lev. 25-44-45
Què bada els ulls
dels palestins?
vents de foc que
enderroquen cases
i declaren
l’orfandat de la terra?
cendra de Sió
d’aliyyàs de còlera,
enterradora de
l’hegemonia antiga?
la llei de
propietaris absents
alça llars
bordes als llocs confiscats.
si ets palestí tens
un somni impossible:
refer una pàtria espoliada.
la llum de figuera
ara és pua d’esbarzer.
ni a Hebron
ni a Betlem no senten
penediment
pel gueto de Varsòvia,
ni d'aquella
nit dels vidres trencats,
ni de cambres
de gas per als hebreus:
els seus avis
pasturaven ramats
o munyien
cabres a Jericó.
mes coneixen
la frontera del mur,
els punts de
control i els assentaments.
la màquina de
matar els asclarà els ulls:
triarà morts
i bombardeig d’escoles.
defeca sobre
l'esperit dels pactes
i pixa la
concòrdia del món.
aquells
xicots ja no hi creuen en res
perquè els
ocupants han balafiat
tot el
denari.
l'estrella de
David no vol veure a l'espill
l'esvàstica
de plors.
les llàgrimes
dels talps
corcaran
l’arrelament assassí.
l'invent s'ha
de fondre en la mar.
Palestina
no encengué els prògroms
ni tampoc va
ordir l'holocaust.
I la bíblia
no és cap escriptura.
Josep Micó Conejero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada