PAL DE PALLER

 

pal de paller

 

batia les ales com un lliscar de núvols,

           era les parpelles que s’adormien

           complagudes de llum,

un àngel que passava i no el sentia l’aire

 

                                 -agermanar, un murmuri de regnes-

 

pal de paller diàfan

emparant un món d’òrbites

                                    -un tel efusiu davant la intempèrie-

 

avui tots els pètals s’han desfullat alhora

i em danya l’horitzó vacant.

sargiré les esquerdes de l’estepa gèlida

perquè els dies devastats no eixuguen la pena.

 

la memòria s’empeltarà d’assutzenes

i el bes romandrà a les galtes del vent.

Josep Micó