pomes de sucre
En un oratge de grisos
la túnica de passió és com una ala,
la gelosia de Juno són les urpes d’or i acer,
tan subtils que fan inversemblant el rapte.
el bec esmolat de Júpiter mossega com un bes
la corretja que sosté el buirac d’amor
-cilindre
gros i potent com una fletxa-
i
enlaira -ingràvida com un
pensament-
la nuesa imantada de Ganimedes.
l’ull de l’àguila - inquiet d’ànsia i de desig-
imagina els prolegòmens de la còpula,
i el rostre amoïnat del jovencell
-mentre es
deixa acotxar per les plomes amables-
s’obre lliurat a l’aventura,
amb un braç que sura en el buit
i l’altre que descansa, confiat i calm,
sobre l’ala del seu raptor.
davall la cintura, les galtes són pomes de sucre
per sospesar-ne una en cada mà i repassar-les de
saliva.
-són un karuba de garrofa i nata-
tot un déu també pot perdre el cap amb tanta dolçor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada