Pastar el temps.

                                                                                                               L'atzar  no és més que la mesura de la ignorància de l'home.

                                                                                                                    Henri Poincaré

Pastar el temps

L’udol afamat arrugava el toll de neu

i soterrava la indefensió del son,

lenta pluja blanca esborronà el tel del bosc,

lenta pluja blanca tallà el camí del raig.

l’esclafit primer cisellà les rutes

i pastà amb el temps l’esquelet dels ens.

sempre hi ha, però, una llum revoltada

que esdevé estel canviant de drecera,

que esdevé estel fent un gir prohibit.

talment, en el calendari dels homes,

no fenyem sempre amb farina de blat,

enfornem una massa de conflictes

i la perícia del foc modela

la fesomia i el tast del pa tou,

la fesomia i el tast del ser lliure.

la gentada, com un núvol esmaperdut,

és argila que s'afaiçona sobre el torn,

i ara és mosaic de sinapsis reversibles.

així madurarà un remolí de batecs,

que s'emmascara en la col·lisió dels dies,

al si encés per la inestabilitat del viure,

al si encés pel passadissos del desig.

Josep Micó Conejero