PRESENTACIÓ A ANTELLA DE "CRÒNIQUES DES DE L'INFERN"

PRESENTACIÓ A ANTELLA DE "CRÒNIQUES DES DE L'INFERN"

Manel Alonso i Català, nascut a Puçol,  és poeta, narrador i articulista(a diaris o revistes com Levante, el Temps o l’Informatiu i des del 2013 al Diari Gran del Soberanisme). És opinador sobre música, literatura i arts plàstiques.

Cite algunes de les seues obres en els diversos gèneres: poesia(Correspondència de guerra), narrativa curta(El carrer dels bonsais, Els somriures de la pena), novel·la(En el mar de les Antilles).

Ha guanyat diversos premis en les diferents modalitats literàries.

El llibre que hui presentem, Cròniques des de l’infern, és un volum que recull cinquanta-dos articles publicats entre els anys 2011 i 2013 en diversos mitjans de comunicació.   S’hi estableix un lligam entre els textos de l’autor de Puçol i la Divina Comèdia  de Dante Alighieri (Florència 1265 - Ravenna 1321). Cada article d’opinió de Manel Alonso ha estat relacionat amb un pensament de l’obra mestra de l’escriptor italià.

Aquesta obra de Manel Alonso  repassa un grapat de circumstàncies de tot tipus(econòmiques, culturals, lingüístiques, polítiques, etc) que ens afecten a diari als valencians i valencianes, com a individus i com a poble. Obri finestres per a sectors de la població valenciana que, per diferents raons, no tenen opció a aquestes informacions. No pretenc assenyalar-les les 52 que apareixen a Cròniques des de l’infern, però sí unes quantes perquè vostès en facen un tast del llibre.

S’hi parla de la substitució lingüística galopant del valencià pel castellà, sobre la mala gestió de la cosa pública que ha produït una generació preparadíssima però frustrada, sobre les estratègies del nacionalisme espanyol per dividir la nostra comunitat lingüística, sobre la doble moral d’alguns càrrecs públics, sobre la fragilitat del viure, sobre l’acció devastadora del vent de ponent i el sucursalisme, sobre els que dominen les democràcies i saquegen els diners i els drets dels ciutadans i ciutadanes, sobre els anticatalanistes que reclamen llibertat d’expressió i la neguen, de vegades violentament, als altres, sobre la submissió dels polítics als poders fàctics. Ens narra situacions en què el botxí està en perill a causa de l’oprimit, això és perquè simplement els molesta la nostra existència.

Hi reflexiona també sobre aspectes creatius : els valencians, diu, malgrat tot tenim la sort de comptar amb una plèiade de cantautors que han musicat moltíssims dels nostres poetes, clàssics i contemporanis. Pocs pobles ho tenen, això. També la resposta valenta de la primavera valenciana, o que malgrat el setge que patim contra les nostres senyes d’identitat nacional, des del comte-duc d’Olivares, encara tenen por que les brases d’aquells focs no apagats revifen i ens sentim nació.

L’estructura d’aquests articles quasi sempre comença i es basa en una mena d’exemple o circumstància de la vida quotidiana, que provoca interès inicial al lector i a partir d’acò introdueix una reflexió sobre qualsevol tema i acaba amb un corol·lari per a pensar o per actuar.

De vegades, dóna la veu d’alarma davant situacions concretes de perill per als interessos del nostre poble(situacions que poden afectar o afecten a aspectes molt diversos), d’altres enceta denúncies, però sempre hi ha una convit  final a l’acció. D’aquests articles, tot i la duresa de les situacions, sempre se’n desprenen actituds positives, sempre es poden canviar les coses.

Són assaigs entre el relat literari i la prosa poètica, a vegades petits contes. L’escriptura és fluïda, àgil, producte d’una llengua rica de recursos populars i cultes, i sobretot clara, ben intel·ligible. Són articles de l’experiència, que volen ser compartits, per a crear una opinió pública de poble conscient i madur.

Després de la lectura d’aquestes Cròniques des de l’infern, u constata, com Dante, que viu en la selva obscura i li augmenta el desig de fondre les boires perquè hi regne més llum.

El llibre n’aporta moltes de reflexions i propostes.