La processó del Crist / Baixades a l'infern

La processó del Crist

Emocions incrèdules, 

eriçades de música i de pólvora

de coets amb tenalla, de vítols inútils.

Romanalles medievals

de temps extingits de creença.

El fervor d’invàlida et brolla

quan te l’aturen al llindar.

En girar el cantó

van apagant-se els llums

i minva lentament l'emoció.

Potser la fe t'hi romania ferma.

Ara el veig passar de cap a cap del carrer,

a la porta, sense el pare ni tu,

i el vostre record fa més llum

que la flama dels ciris.

Josep Micó Conejero

Baixades a l’infern                                                             A Jaume

Com concebre l’assecada d’un riu brusca

en el corrent puixant del seu inici?

o suposar l’adveniment de la nit

en l’escalfor previsible del migdia?

o imaginar una rosa ja pansida

del capoll cruixit que li féu el camí?

Potser, en somnis insòlits visitem

aquells àmbits de silenci adolorit.

Mes, ací, crueltat va mossegar l’ànima

d’esforçats plançons de prevista collita

amb relats de terror d’ullals esmolats

que només els ensinistrats cors fornits

rapten l’angúnia i capturen la llàgrima.