La ciutat prostrada

                                                                                                                   València, ara en mans d’un infidel que n’ha fet llar

                                                                                      talment un camp de misèries venut per molts traïdors

                                                                                      Què en faran dels monuments aquesta gent enemiga?

                                                                                                                   La ciutat era tan bella amb els seus jardins i rius

                                                                                      que les nits totes tenien un dolç perfum de narcís.

                                                                                                                              Ibn Amira

La ciutat prostrada

Les rates penades de llarga llengua

llepen les deixalles dels caps de ferro

de l’oligarquia de foguera i patíbul.

Abillades amb disfressa perenne

desdenyen, hostils, l'autèntica faç

de la tribu, com un perill constant.

Buc sense proa ni carta de navegar,

acacen cabals per pagar-ne el delme

als lladres de la cova allotjats fa tres segles.

Bordes, pèrfides i mesquines,

soterren les llums dels orígens,

conreen la terra salada

i ofeguen l’alenar de la ciutat,

dos vegades lleial

i mil vegades infidel.

Quan més t’agenolles menys et respecten!

Quan més t’agenolles més et menyspreen!

Ciutat que només beles

en les nits multicolors dels carrers de fusta.

engreixada com bestiar, 

adobada perquè ni en esquilar-te,

no trenques el silenci

i el brandes en clamor d'espases.


Josep Micó Conejero