GELORS DE DESEMBRE
Gelors de desembre
el mos de vent aquest hivern tan íntim
per on devalle amb aquell qui vaig ser
sobre aquell paradís tan innocent
on no habita l’ahir i tot és ara.
Vicent Berenguer La terra interior...
Pel camí del braçal,
el dia silenciava la llum,
i la boira de joves veus,
com imatges badades de retina
em despertaven la memòria.
Molts fulls esgrogueïts de calendari,
el planeta afligit i tants astres caiguts
no han llevat els fars que ens fulminen,
la lluna que delata
aquells gestos petrificats
per la por que il·luminava la nit.
I el delit que no es consumava.
Entotsolat i mullat de silenci,
amb gelors de desembre,
com ahir, per la senda buida de tornada,
em busque en uns altres hiverns.
Josep Micó
(Versió definitiva)
gelors de desembre
el dia
silenciava la llum,i la boira de joves veus, com imatges badades de retina
li
despertaven la memòria.el planeta afligit i tants astres caiguts no han entelat
aquells fars que ens fulminen, la
lluna que delata,estranys gestos petrificats
per la por
que il·luminava la nit. i el delit que no es consumava.entotsolat i mullat de
silenci, amb
gelors de desembre, examinant delers, per la sendera buida de tornada,
es busca en
uns altres hiverns.
desembre de gelors
Josep Micó Conejero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada