Presentació del llibre Pels ulls tremola la carn i poema Esperant el genet. 2013

                                                                              “Només veient-te un cop et vaig atorgar un nom,

                                                                                               per tu jo vaig bastir una bella història humana.

                                                                                      

                                                                                                 [...]

                    Esperant el genet                           Però és grat saber que ens va tenir un desig,

                                                                       i que no hi hagué futur, ni present ni passat.

                                                                                                  Luís Antonio de Villena

S’havien quedat anacrònics els espais                                                                                                                               invisibles d’aquell reprovat sexe bíblic.                                                                                                   Però alguns celebrants d’aquest amor,

es camuflaven encara a parcs o jardins.

Mes s’hi consagraven, a ciutat, noves criptes

de culte vell al sexe i a la passió.

Uns hi cercaven l’alleujament del desig,

els il·lusos provaven afecte o tendresa.

Temples de baf, de luxúria i de calor.

Eren actes finalistes i rituals

per caçar prestament algun dels dos designis.

Els celebrants, ja des de l´atri, en despullar-se,

s’infonien de la força sacramental.

Es rebia a totes les capelles del lloc,

on els sants barons demostraven les virtuts,

lluint la duresa mascla, sexe primari,

simple carn que palesava l’atracció.

En acabant, amb la potència viril

molt excitada de la gesta feta,

una congregació de contemplatius,

afamats de desig,  s’acostava a les dutxes.

Si  ningú no li feia el pes iniciava

un pelegrinatge repetitiu per foscos

llocs de sexe dur,  on trobar disbauxes cegues.

Hi fluïen tota mena d’estils i races,

també alguns que s’hi buscaven la vida.

El recorregut del temple cansava molt,

i el bar, a les darreres hores,  reflectia

expectatives mesquines, sense miracle,

cares decebudes i amb un silenci trist.

Aquell dia, alguns havien llepat el dolç,

la majoria, ni una incitant esperança.

Fora d’allí, la ciutat no s’assabentava

de les misèries i de la sordidesa,

viscudes per aquell que es vestia mancat,

una volta més, de forces i d’autoestima.

Com cada sauna que l’ignoren les belleses

esculpides de gimnàs, està convençut

que el cavall que du el xicot que li ensenyarà

les estrelles, ja ve de camí, ja s’hi acosta,

i es trobaran ací la pròxima vegada.


Josep Micó Conejero