El meu avi leprós, del poemari "Romandràs" 2016

El meu avi leprós

                                                                                                                                  Al meu avi,  el Menut, i als malalts com ell.

                                                          Un leprós anà a prosternar-se davant d´ell, i li deia: “Senyor, si ho voleu, podeu purificar-

                                                    me” Ell estengué la mà i el tocà dient: “Ho vull, sigues purificat” I a l´instant quedà purificat

                                                    de la seua lepra. Jesús li digué: “Mira, no ho digues a ningú,...

                                                                                                                                                                       Mateu,8: 1-4

I ho dic amb veu alta,sense res que amagar,

algun hostal podrit t’encomanà la malaltia,

i els déus, que habiten residències llunyanes,

ignoren els sofriments dels mortals.

Res no sabien d’anar a Xàtiva amb carro,

per travessar aquell port abrupte dels anys quaranta,

traginant els queviures del treball honrat.

El pànic als metges apressà l’evident

i el toc invisible de campaneta

ahuixà l’estima fingida.

Volies aïllar-te a la muntanya

i els humans t’arraconaren de solitud.

Pare del meu pare, ara entenc el corcó

d’aquell confinament bíblic

i sempre ignoraré si abans de l’agonia

vas rebre la purificació, en silenci,

de la meua naixença.


Josep Micó Conejero