Brúixola
Brúixola
Ni àvid
de la cortesia
ni
alpinista d’agulles.
Com
el vent que aplana el camí,
et vigile
de prop les passes,
el
viarany netege de cudols
com
brúixola que orienta la proa,
com telescopi
que observa la nit.
Abrasit
per les flames dels teus ulls,
encara
avui després de tanta arena.
Sacsejats
en malaguanyades travessies
et folre
fondes nafres amb la meua pell,
i la
solsida va per dins,
i calle.
i calle.
Seré
el reg dels arbres que plantes
i la
bastida quan somies sostres.
I
sempre callaré.
Josep Micó
Josep Micó
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada