Bresquilles

Bresquilles                                                   

                                                                   

                                                                      Fou breu la bella vida.

                                                                      Però que poderosos van ser aquells perfums,

                                                                                                K. P. Kavafis

Caminen com ombres de bosc,                                              

                                                                     

la humitat lubrica els impulsos,                    

                                                                                                                                                                                    

accionen com ventijol que eriça,                                       

                                                                 

i eixarranquen pel bony les cames.                                

       

Un vertigen d’àguila a l’esquena,

demana un mos la redonesa

partida de bresquilla del darrere,

triangle torbador  de mugrons i melic

on milers d’espurnes estoven eros,

paradisos d’aigua darrere les parpelles,

tots els relats són fregament de llavis

en prats  boscosos de viril tendresa,

llepolies el coll, el tos, el piu que creix

i  l’abraç que traspassa mons.

Gènere home,

posseir-los com una pell.

Gènere home,

per recórrer tots els camins ens falta llengua. 

És un desfici que no cessa.

Sort que hi ha el pas del temps i els desenganys.


Josep Micó