PRESENTACIÓ A LA LLIBRERIA TRES I QUATRE DE L'ANTOLOGIA BILINGÜE CATALANO-PORTUGUESA IL·LUSTRADA MARE OMNIUM (6 FEBRER 2015)

Salutacions:

A la Llibreria Tres i Quatre, a  l'Editorial Lastura i la seua editora Lidia López Miguel, al traductor editor Xavier Frias Conde, al prologuista Carles Duarte i Montserrat, als autors/autores sense la generositat dels quals no hagués estat possible aquest projecte, a l’il·lustrador Abel Dávila Sabina  i a tots vostès/vosaltres per la seua assistència i recolzament.

No cal argumentar massa per fer evident que una forma d’acostar les relacions  entre dominis lingüístics diferents són les traduccions  i això és fa més necessari encara quan es tracta d’universalitzar, de fer menys local, una llengua minoritzada com la nostra. Gràcies a la traducció expliquem la cultura aliena explicada des de l’altre, ens diu Pere Comellas(U. Barcelona).

 Segons Claudio Guillen, citat per Maria do Cebreiro Rábade “les antologies haurien de ser juntament amb les traduccions, objecte d’atenció privilegiada perquè aborden el desenvolupament històric de literatures emergents com la catalana. És per això que serà necessari prestar una atenció especial a les antologies Inter literàries, denominació amb la qual faig referència a aquells exemplars que funcionen com a pont entre dues literatures mitjançant el mecanisme de la traducció”

Les antologies de poesia han participat en el procés de construcció de la identitat cultural catalana. S’han canonitzat autors, períodes o estètiques. Les antologies són enteses com a indicis de l’estat d’una cultura al llarg de la història. Les antologies Inter literàries intervenen en l’exportació i la importació de referents poètics, que incideixen en l’evolució d’una tradició poètica.

Les relacions entre la literatura catalana i la portuguesa van tenir un moment de certa normalitat en l’època medieval, com a conseqüència dels matrimonis reials entre la Corona Portuguesa i la Corona d’Aragó. Després hi ha un gran buit que no començarà a omplir-se fins els contactes amb el provincialisme i el Rexurdimento de Galícia, que amb alts i baixos durarà fins la II República Espanyola i amb Portugal a partir del 1955.

Al llarg de la segona meitat del XIX i principis del XX, hi van apareixent unes quantes antologies importants de poetes catalans, una de poetes portuguesos traduïts al català(1913, edició monolingüe en català), una específica de poetes balears del XIX, fins l’ ”Antologia de la poesia valenciana” del 1956 de Joan Fuster.

Segons el mateix Pere Comellas, la literatura catalana traduïda al portuguès és minsa. Segons l’Index Translationum (Unesco) entre el 3-4% la suma de diverses llengües, entre les quals hi ha el català. Segons l’IRL, des del 1955 al 2009 més de 40 obres, fins el 1955 quasi inexistent la traducció.

El 1954 s’inicia un tímid diàleg amb la tradició poètica gallega a través de Tomàs Garcés.

A partir de 1955, molt important el treball de traducció al portuguès i a l’inrevés de Manuel de Seabra(obres de V. Català,  Agustí Bartra, Calders, Rodoreda i Verdaguer). Als anys 70 crea la revista Pasargada, revista de totes les llengües peninsulars. Tradueix també molts autors al català, entre els quals Pessoa. També esmentar les traduccions d’Ignasi Ribera.

El 1969 Stella de Leonardos i Domingo Carvalho da Silva inicien antologies al portuguès amb textos bilingües

En una segona etapa s’hi afegeix Fèlix Cucurull a la tasca de traduir  i difondre la cultura de Catalunya a Portugal i a l’inrevés. Es publiquen les dues primeres antologies: una de 10 i l’altra de 57 poetes. Hi apareix “Antologia da novíssima poesia català” Manuel de Seabra, Lisboa: Futura 1974.

Cal esmentar l’escola balear de traductors del portuguès al català: “ Els lusíades” de Miquel Dolç i “El llibre del desassossec” de Pessoa, de Dols i Sampol.

Hi ha una tercera etapa en què augmenten les traduccions al portuguès d’una manera considerable. De 64 títols, 43 són d’aquest període. Hi ha una antologia de poesia de poetes contemporanis i una de Ma Mercè Marçal i les següents obres( informació facilitada per V. Berenguer; no vull cansar-los amb tots els detalls bibliogràfics, els trobaran al meu blog “El gra de mostassa” diré títol i procedència poetes.

“Literatura portuguesa contemporània” València, Col·lectiu Jordi de Sant Jordi, revista Daina nº 7 1990 Coordinat per V. Berenguer.

“Quinze poetas  catalâes” Selecció d’Àlex Broch i Isidor Cònsol Traducció d’Egito Gonçalves Porto: Limiar 1994 (Joan Brossa, Jordi Sarsanedas, J.M.Llompart, Feliu Formosa, Joan Margarit, Narcís Comadira, F. Parcerisas, A. Marí, Jaume Pont, Pere Gimferrer, Josep Piera, M.M.Marçal, Marc Granell i Àlex Susanna) 2 valencians

“ De mar a mar. Segon encontre de poetes catalans i portuguesos” Barcelona, Centre Català Pen Club 1995 (24 poetes, meitat del Principat, meitat portuguesos)

“Trece poetas cataláns” Xavier Rodriguez Baixeras Coruña: Espiral Mayor 1995 (Piera i Granell, amb la resta que inclou l’edició de Porto 1994 (EDICIÓ GALLEGA)

“Os rumos do vento. Los rumbos del viento. Antologia de poesia” Alfredo Pérez Alencart i Pedro Salvado, coord. i edit. Salamanca: Câmara Municipal Fundâo-Trilce 2005 ( S´hi inclouen una seixantena d’autors d’Amèrica i la Península; V. Berenguer és l’únic en català)

Blog “Libros i llibres”, revista “Reduccions” (Vic) ha publicat traduccions d’autors diversos, el blog de Joan Navarro “Sèrie Alfa” , el web d’Eduard. J. Verger LIPMIC.

Segons Sebastià Bennassar, cal esmentar l’escola balear de traductors del portuguès al català: “ Els lusíades” de Miquel Dolç i “El llibre del desassossec” de Pessoa, de Dols i Sampol. Hi ha un increment a partir de la Fira de Frankfurt del 2007. Es tradueixen: Joan Margarit, Marius Torres, M. Rodoreda, J. Pla, Robert Saladrigas, Carme Riera, Quim Monzó, Albert Sánchez-Piñol

A partir dels 80-90 hi ha una descentralització en les traduccions. S’hi fan antologies de poetes valencians, balears o dels PPCC: “Antologia dels poetes valencians” E. J. Verger(tres volums) ,”Antologia de poetes balears” de Guillem Soler, o antologies temàtiques.

En els decennis posteriors hi ha traduccions al portugués  d’alguns poetes valencians importants. Al 2010 “Grafies-Incisions” de Joan Navarro,  el 2014 el Llibre d’hores del pintor Pere Salines i el mateix Joan Navarro,  de V.A. Estellés, Josep Piera, Marc Granell o Begonya Pozo fonamentalment.

Cal assenyalar que a partir dels 90 hi ha diverses traduccions del gallec o del portuguès realitzades per Xulio Ricardo Trigo o per Vicent Berenguer.

En els moments actuals, les grans editorials s’han desinteressat, en general, per les literatures de llengües minoritàries, i de vegades també, per les de llengües gens minoritàries com el castellà, diu Pere Comellas. Són les petites editorials les que s’arrisquen a promocionar a l’estranger un autor, una obra o un conjunt d’autors d’una d’aquestes literatures. Aquest paper recau, sovint, en els professionals de la traducció.

La poca literatura traduïda del català al portuguès ha tingut aquesta dependència de certes individualitats. Malgrat això, el lector normal encara no té elements suficientment visibles que li permeten identificar la singularitat de la literatura catalana, conclou Pere Comellas. Cal un lector atent del país, o de fora dic jo, que promoga obres o autors.

Aqui hi ha el treball de l’editorial Lastura, i en el cas d’aquesta Antologia Mare Omnium, amb la traducció de  Xavier Frias, intentem traure a la llum un grup d’autors i autores valencians(o que hi viuen) que escriuen en català, perquè els lectors de Portugal i la lusofonia en general en facen un tast de la poesia actual al País Valencià, ja que en gran part de les antologies els autors són del Principat.

 

Són diversos els criteris que poden impulsar l’edició d’una antologia i tots deuen tenir la seua justificació. Amb Mare Omnium volem, d’entrada, connectar dues literatures romàniques un dels signes característics de les quals és la influència del mar, dos mars diferents, sí, però tots dos mars de cultures. També dues literatures que s’han amerat de la influència de molts pobles. Enllaçar-les a través de la traducció per reduir el llast de la interposició del castellà, de ser una cultura satèl·lit, sobretot en el cas del català.

Hem pensat que la temàtica podia ser lliure, els poemes inèdits o editats, però sí que hem considerat  definitori que hi hagués paritat entre homes i dones, que hi haguessen representades diverses generacions per l’edat, així com diverses estètiques i diversos nivells de recorregut poètic. Considerem que la diversitat temàtica i formal d’aquesta antologia manifesta la modernitat de la poesia que es fa al nostre País. Subratllar la diversitat de llenguatges, molt personals. No hi ha cap pretensió d’exhaustivitat en cap sentit, és una opció més de totes les possibles, un pont entre la lusofonia i la catalanitat, però potser siga una de les primeres que autors i autores  valencians exclusivament són traduïts al portuguès.
 

En aquesta antologia hi trobem, en Ivan Brull, la remor dels records familiars, la recerca del sentit amagat, i la mestria per copsar per al jo atmosferes naturals. Bibiana Collado ens ofereix bells poemes lapidaris sobre el trencament, l’irreversible. Flaixos que interroguen sobre la infantesa.  Difícil expressar tant de lirisme en tan pocs versos. Alba Fluixà es mostra iconoclasta contra alguns tòpics, prefereix ser poderosa abans que bella, canta la sensualitat i el desig. Ari Garrido ens recorda la impossibilitat de dominar el temps, només la memòria s’hi atreveix. Temor i desig per la realitat de l’acció. Rebel·lió d’acceptar el desamor a contracor.

Imma López Pavia reflexiona amb serenor i nostàlgia sobre allò viscut que s’ha emportat el temps, com la infància. Encara hi batega la vida, però s’hi albira la mort. Evocació del món clàssic a través de les pedres. Manel Marí, assumeix els condicionants del viure, però hi domina la voluntat d’obrir-se i anar més enllà. Al·legat contra els mals de tota repressió vertical, acceptada i encara agraïda. El món brut i amagat de l’erotisme de la nit on s’apaga la sexualitat del jo autèntic. Josep Micó, és l’intimisme  que comparteix les ferides de la emigració i el malestar d’altres exilis. Reflexions sobre el destí. Llenguatge ben treballat. Francesc Mompó, poemes amerats d’un jo líric on la mirada penetrant, des de la solitud, ens ambienta magistralment un paisatge urbà, l’habitació on es fa l’amor, la celebració de la vida a través d’una anècdota o les vivències fantàstiques d’esdevenir aranya. Àngels Moreno, creativitat amb imatges potents que dibuixen temàtiques amargues, en uns temps turmentats, de creixement del desamor, de lluita i oblit de superació femenina. Finalment, Alfons Navarret, escriptura el·líptica, de la poètica moderna. Poesia dura, desesperançada, amb presència important d’un potent jo líric. Viatge de devastació poètica, de camins romputs. Construccions agosarades de temes universals.

Aquesta antologia s’enriqueix amb les il·lustracions d’Abel Dávila que accentuen la permeabilitat de la paraula. Segons Begonya Pozo” les il·lustracions plantegen autèntiques correlacions i fan que la poesia dialogue amb un altre llenguatge i discurs artístic que el complementa”. Segons Carles Duarte, en el pròleg, les il·lustracions “van obrint-hi a través d’imatges que ens interroguen noves portes i finestres per a cada invocació latent de la paraula”.

Per les consideracions precedents tinc el plaer de convidar-los a submergir-se en aquest mar de tots, a través de l’ull de bou de la portada,  on els versos i les llengües ens faran gaudir del viatge cap a totes les veus, cap a aquesta  Mare Omnium.