Article sobre Màtria

MANEL ALONSO | @Manelalonsocat. Mai no he acabat d’entendre que per a llegir la definició de la terra on u ha nascut, la terra dels seus pares o fins i tot el concepte de nació o unitat historicocultural amb què se senten identificats els membres d’una comunitat, el diccionari ens obligue a emprar el mot pàtria. Un mot que ve de pater i no ens dóna ni tan sols la possibilitat de poder emprar el mot màtria que vindria de mater. D’entrada, amb la mare els lligams són més intensos que amb el pare, ja que ho són fins i tot d’abans del mateix naixement. Un ésser humà, per molt nòmada que siga, sempre té un lloc al qual li diu llar, un cau on es cura les ferides, on es refugia, on es nodrix. Un cau que d’alguna manera és com un ventre matern. Un escriptor, per molt bilingüe que l’Estat vulga que siga, sempre acaba triant la llengua amb la qual s’expressarà, això no vol dir que quan ho crega oportú no n’empre una altra, però sempre n’hi ha una en concret amb la qual es lliga com un cordó umbilical que li dóna vida, una llengua que acaba sent terra, comunitat, herència, una màtria.
La nostra màtria ha patit molt i n’hi ha qui treballa per a dividir-la, per a fer-la desaparéixer. Trobar-me amb una mostra del treball poètic d’homes i dones de diverses generacions i de diverses comarques que han triat el nom Màtria m’ompli d’una certa satisfacció i considere que la seua decisió és un repte no sols contra el diccionari, i per tant contra l’acadèmia, sinó un repte contra tots aquells que balafien les seues energies i sovint els nostres diners en arraconar, empobrir la nostra llengua, i per tant la nostra literatura, tot alçant fronteres artificials entres els seus usuaris.
La idea de l’antologia Màtria. Noves veus poètiques dels Països Catalans (Editorial Germania, Alzira, 2013) naix d’un nucli d’alumnes que van participar en els tallers de creació poètica que organitzen anualmentla Universitat de València ila Universitat Politècnica de València. Després van anar obrint i eixamplant el projecte per tal d’incorporar-hi autors de les illes i del Principat.
Encara que el pròleg és de Jaume Pérez Montaner, un dels dos professors dels tallers poètics (l’altre era Ivan Brull), l’antologia no ha estat una iniciativa de cap dels dos, ja què s’ha fet d’una manera assembleària i democràtica al llarg de mesos de treball en equip, un fet bastant inusual i, per què no dir-ho, complicat ja que el volum recull l’obra d’un total de vint poetes i d’uns altres tants il·lustradors, sense més voluntat que la de descobrir-nos als amants de la poesia el treball d’un grup de persones en concret que han decidit saltar la tanca que separa el lector apassionat del lletraferit. En els vint poetes participants hi ha sobretot una voluntat de ser poeta, de barallar-se amb el llenguatge per tal d’aconseguir les eines per a expressar una visió personal del món. Els més joves tenen al voltant de vint i pocs anys i els més majors seixanta, és a dir hi trobem autors nascuts a finals de la dècada dels quaranta, dels cinquanta, dels seixanta, dels setanta i dels huitanta, un ampli espectre generacional que abasta quaranta anys.
Són autors la majoria novells, amb escassa obra publicada. Alguns dels quals ja compten amb unes credencials que ens parlen d’una trajectòria que s’ha iniciat amb una certa brillantor, com és el cas dels valencians Bibiana Collado, Hèctor Serra o Josep Micó, la catalana Glòria Coll o el cubà resident a la ciutat de València Abel Dávila.
No són autors que compartisquen uns mateixos interessos estètics, encara que el grup més nombrós és el que conformen aquells que fan una poesia d’una línia clara, allò que el crític David Castillo va assenyalar com a realisme intimista, de vegades amb aire de confessió, amb clares influències de Salvat-Papasseit, Martí i Pol, Estellés, com també d’alguns membres de la generació dels setanta com ara Marc Granell o Josep Piera, als quals tenen tirada alguns dels novells ja citats, i altres com ara Imma López, Alba Fluixà o Enric Sanç.
Com totes les antologies, és un envit, una aposta que s’han atrevit a fer pel seu compte i que només el temps dirà si ha estat a cavall guanyador.

Comentaris