Pels ulls tremola la carn i Revista Kamchatka
Solitud del silenci
Per a Abel
“ Tens els
preciosos trets
que
necessita aquest poema,
el tema del
qual no ets pas tu,
sinó
una bellesa superior
que
representes “
Roger Salas
Trobe a faltar el vent:
fa un dia de silenci,
llarg núvol sense tu.
Pesa el buit de la veu
absent, com intuïda,
solitud d’un silenci
que em penetra mesclada
amb sentors de pintura.
Del comerç de paraula
hi rau el ressò i l’ombra.
Trobe a faltar-hi el vent,
enyoradís, vital,
que, com alba d’estiu,
ompli de llums la casa.
Josep Micó Conejero
https://revistakamchatka.wordpress.com/creacions/
Josep Micó Conejero. “La planeta”
Josep Micó Conejero. (Antella, 1949). Llicenciado en Filosofía y CE en la Universitat de València. Profesor de Lengua y Literatura Catalana en Institutos de Secundaria. Obtuvo el XV Premio de Poesia “La rosa de paper” en 2011. Colabora en la revista “La Lloca “, que edita CILIM (Associació Cultural d´Antella). Ha publicado el poemario “Pels ulls tremola la carn” (Editorial Germania. 2013). Puede consultarse su blog El gra de mostassa.
No vaig escollir el cosmos on nàixer,
tampoc la galàxia ni el planeta,
ni el continent ni l’època.
Ni la civilització ni la cultura,
ni la família ni els pares.
No vaig triar la classe social,
no em va preguntar ningú quants germans volia,
ni si en volia.
Tampoc no m’oferiren un cos a la carta:
raça, alçada, dimensions, colors.
No he triat sexe, ni preferències sexuals,
ni coeficient d’intel·ligència,
ni amics ni companys de treball
ni parelles per a l’amor,
ni de segur aquest poema.
No és per mi que no em seguirà nissaga.
Potser és el paisatge que hi afecta,
potser és la saba de la meua planeta.
Si no ho fóra, el goig i el dolor dependrien de mi,
dirien que sempre he estat lliure,
i diran que sóc l’únic responsable
de la meua felicitat.
Del poemario Pels ulls tremola la carn (Editorial Germania, 2013)
Anuncios
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada