font i foc

 

font i foc

sacsejades les mirades per un rellamp,

repasse la finor

                              corporal de les línies.

no ens plau la música estentòria

i fugim d’aquella capsa de fum.

 

en l’aire de la nit,

imantem els llavis assedegats,

els ulls de font i foc,

rec fidel d’una esponerosa planta.

 

ara que no hi ets,

hi ha un vidre que em talla l’alé. 

Josep Micó Conejero