El banc de les buguenví·lies

 El banc de les buguenví·lies

  ¿ Qui pot enganyar la parca Atropos perquè no talle els fils de la vida, canviar la confluència perversa dels astres o aturar la inexorabilitat injusta del destí? Només la providència divina, si n’hi ha, podrà rescabalar la iniquitat de tal estrall.

      Alguna de les tres o totes elles es van conjurar contra tu, Jaume, aquest 20 de gener passat, van apagar-te la vida,  jove encara, generosa i creativa, i han omplert de tristesa i dolor totes les persones que t’estimem. Ens has deixat mentre dormies, i alguns no sabem com véncer la teua absència.

      Mai no vaig pensar que hauria de viure el pesar d’haver d’escriure’t unes línies d’agraïment i de comiat, a causa del teu traspàs, en aquesta revista on vas col·laborar tants anys, desinteressadament, amb les teues il·lustracions. La Lloca queda caracteritzada, en aquest període, pel teu estil tan personal.

      Vas estudiar a les Universitats Laborals de Tarragona i Xest, i a EASD(Escola d’Art i Superior de Disseny) de València. Primer ajudat per beques i més tard sufragant els estudis amb el treball. Eres intel·ligent i treballador, artista plàstic i il·lustrador de poemaris, entre els quals “Màtria”. La teua il·lusió, trencada per la malaltia, fou ser dissenyador d’interiors. Mostrares sempre interés per la cultura i l’art i, malgrat les dificultats d’una xacra tan dura, mai no vas perdre les ganes ni el plaer de l’existència.

      La vida no va ser fàcil per a tu a causa de la malaltia que et va ferir ja des de ben jove, però des que et vaig conéixer, a mitjans dels vuitanta, fins la teua desaparició, sempre em va impressionar la teua voluntat, el teu esforç per superar els entrebancs del viure, la teua conformitat(que no conformisme) davant d’aquest món tan consumista, l’amor a la família i la lleialtat als amics, la teua tendresa i generositat en la relació humana. Fores bo, cordial i acollidor. I has estat un bon fill que ha tingut cura fins al final de sa mare.

      Em resten les vivències de tants anys d’afecte i d’amistat i els viatges que compartírem, pàgines plenes de gaudi i un tresor que pal·liaran el teu buit.

Voldria deixar una mostra del sentiment tan pregon que m’ha provocat la teua mort i t’he escrit aquest poema:

                                                                                                                                                   Tu eres mi amigo,

                                                                                                                                                   Yo el tuyo.

                                                                                                                                                    En el largo camino.

                                                                                                                                            Jaime Arcos Requena

el banc de les buguenvíl·lies

                                       

un diumenge m’arribava la fredor pàl·lida

i buida esdevenia la ciutat,

transformava una cal·ligrafia d’afectes

escrita a dues mans.

ignores el desconsol en fer-te el poema.

cada lletra d’aquest adéu

- punyal sobtat que tecleja una llàgrima -

és un pètal esfullant la llum del demà,

tot és record en la pell de l’amor tan fresc

i el caliu d’amic que abriga com una manta.

soledat de la sala

                         on trenàrem cossos i afanys,

jo, cuca de llum en les teues ombres,

tu, matalàs moll dels meus dubtes.

sembràrem camins contra el fum

-estroncats per agitacions desfermades-

i no et dissuadiren mantres persistents.

no hi haurà més buguenvíl·lies sobre el banc

al jardí d’Aiora, en la càlida conversa,

no vindrà la teua paraula,

                                       a l’hora del no-res,

ni m’abraçarà el somrís que m’obria el món.

Ja ets una estrella que ens envia la llum,

-com un far al nàufrag en mar irada-

pluja i saó perquè baixe sempre una llàgrima.

dona’m la mà, Jaume, i no deixes mai de respirar!  

    

Josep Micó Conejero       11/febrer/2019