latència de volcà




                          






                                                                                      .....................quan un d’aquests hiverns
                                                                                      arribe, el cel estarà fosc, però, potser siga
                                                                                      possible escoltar-lo elaborant en secret la flor
latència de volcà                                                       sota el seu llençol d’aigua i vent,
                                                                                                           Antônio Moura
d’un temps ençà, com si cessés la crisi,                 
s’anuncia la verdor de la tija,                                    
més cada dia una capa de cendra                            
tapa els porus on respira la vida                              
i els diaris són boca de volcà                                                     
que expulsen socarrats els drets en venda.

totes les actituds no estan en venda
i la terra té els colors de la crisi,
la primavera sembla un volcà:
cada maror una xacra a la tija,
però els ciutadans defensen la vida,
l’engany dels brots verds transformen en cendra.

partides i equips esventen la cendra,
la salut dels emigrants va a la venda
i molts metges objecten per la vida,
brots verds que manquen d’aigua i llum són crisi,
i els aturats flama contra la tija
com rius infinits d’un potent volcà.


el lucre dels bancs esdevé un volcà,
l’afer del totxo gratacels de cendra
que esclaten de pus i corquen la tija.
hi ha descontrol de caixa i vots en venda
amb xecs nadó d’un talonari en crisi
a dones dispars dadores de vida.

són rojos els bassals contra la vida
si et cremen el futur com un volcà.
la caixa comuna eixuga la crisi,
retalls desfan sous i consum  en cendra,
donar hipoteques sega la venda
i el “recolzaré” picava la tija.

boques golafres roseguen la tija
i els brots verds trauen la llengua a la vida,
pocs cervells rebutgen un món en venda,
daltònics tafurs mouen el volcà
i els pals de cec són com cremar la cendra,
estalvis d’ací i drets, morts per la crisi.

revisem la crisi i negra és la tija
són cendra les il·lusions de vida
i la força del volcà no està en venda.                


Josep Micó Conejero                                                             
 

Comentaris

Entrades populars