latència de volcà

                          

                                                                                      .....................quan un d’aquests hiverns

                                                                                      arribe, el cel estarà fosc, però, potser siga

                                                                                      possible escoltar-lo elaborant en secret la flor

latència de volcà                                                       sota el seu llençol d’aigua i vent,

                                                                                                           Antônio Moura

d’un temps ençà, com si cessés la crisi,                 

s’anuncia la verdor de la tija,                                    

més cada dia una capa de cendra                            

tapa els porus on respira la vida                              

i els diaris són boca de volcà                                                     

que expulsen socarrats els drets en venda.

totes les actituds no estan en venda

i la terra té els colors de la crisi,

la primavera sembla un volcà:

cada maror una xacra a la tija,

però els ciutadans defensen la vida,

l’engany dels brots verds transformen en cendra.

partides i equips esventen la cendra,

la salut dels emigrants va a la venda

i molts metges objecten per la vida,

brots verds que manquen d’aigua i llum són crisi,

i els aturats flama contra la tija

com rius infinits d’un potent volcà.

el lucre dels bancs esdevé un volcà,

l’afer del totxo gratacels de cendra

que esclaten de pus i corquen la tija.

hi ha descontrol de caixa i vots en venda

amb xecs nadó d’un talonari en crisi

a dones dispars dadores de vida.

són rojos els bassals contra la vida

si et cremen el futur com un volcà.

la caixa comuna eixuga la crisi,

retalls desfan sous i consum  en cendra,

donar hipoteques sega la venda

i el “recolzaré” picava la tija.

boques golafres roseguen la tija

i els brots verds trauen la llengua a la vida,

pocs cervells rebutgen un món en venda,

daltònics tafurs mouen el volcà

i els pals de cec són com cremar la cendra,

estalvis d’ací i drets, morts per la crisi.

revisem la crisi i negra és la tija

són cendra les il·lusions de vida

i la força del volcà no està en venda.                

Josep Micó Conejero