PRESENTACIÓ D'ALFONS NAVARRET A ANTELLA

                        PRESENTACIÓ D’ALFONS NAVARRET A ANTELLA

      Bona nit: és un plaer per a mi presentar en Antella el darrer poemari de l’amic Alfons Navarret, “Sucre i cendra”. Alfons ha estat ja dos vegades abans en el poble participant en activitats culturals: va presentar l’antologia “Tibar l’arc”, compilada per ell, i recità en la Festa Estellés de l’any passat. A més, els dos hem participat en plans poètics comuns i ara formem part d’un projecte auspiciat per Unesco València. Vull donar-li les gràcies per haver-me donat l’oportunitat de presentar un poemari tan dens, ric i innovador.

      Alfons ha estat fent programes de ràdio des de l’adolescència, entre diversos llocs a Mallorca, Granada i ara a Ràdio Burjassot. La seua producció poètica comprén set poemaris i, a més, el que anem a presentar.

      El llibre consta d’una introducció, cinc parts i 23 poemes d’extensió diversa; hi ha poemes llargs, dividits en unes quantes parts, poemes curts i algun text en prosa.

      Un poemari amb traces evidents del simbolisme i del surrealisme.

Aquell va ser una reacció contra el naturalisme i el realisme, i a favor de l’espiritualitat, la imaginació i els somnis. Pretenia capturar les veritats absolutes per mètodes indirectes, escrivien d’una manera altament metafòrica, dotant a imatges o objectes particulars d’un significat simbòlic. El surrealisme va unir la irracionalitat dels somnis, el subconscient, l’associació lliure i el món de possibilitats més enllà de la realitat no controlada per raons estètiques o morals. Es valia de l’escriptura automàtica, la psicoanàlisi i la hipnosi, i el món dels somnis i la seua interpretació. Per al surrealisme, per crear alguna cosa bella s’ha de trencar la idea que només és bonic allò que és lògic i té explicació.

D’altra banda, el pròleg del poemari, d’Eduard Sanahuja, ja insinua el seu itinerari: “bastit des de la soledat, que des del riu de tinta(que és la lectura) ens abocarà a un final de cendra, però podrem gaudir d’alguns moments feliços, justificació estètica per a una vida que no hauria de ser”

      Els poemes ens parlen del passat, i el temps i la perplexitat del seu pas són els protagonistes, però no els únics. També ho és el conflicte, que encén llums, “en una nit de balcons que encara continua” diu el poeta, la vida(el bitllet) que és dolor i goig, la sensualitat i l’obligada permanència.

      L’amor és descriu com agredolç i curt, i no reeixit. Sembla que hi ha una impossibilitat de dominar”aquesta devastació inevitable” diu Navarret. Malgrat això, hi ha una insistència en l’amor “repetim velles heretgies” i no volem oblidar els seus efectes”sovint hom es deixava teixir d’alcohol les ànimes que més tard malvendran, sempre esquius i a les fosques”. Cants de lament” hi ha balcons ficticis on l’angoixa ens sacrifica, hi ha les llàgrimes per tots aquests arraps”.

      Trobem també, al llibre, records dels moments de plenitud amorosa i manifestacions de falsetats i expressions buides d’amor. S’hi produeix una reflexió amb profunditat de la plenitud amorosa fallida, d’on arriba el desencís i algun regust de culpa, de la nostàlgia “darrere de cada estació hom espera i no t’escriu cartes”, la recerca de l’altre jo”jo voldria haver sigut un altre,mes no ara, que és massa tard i el cel es queixa com ferides d’un dolor profund” i la sensació del no-res” tota la boira és un desig per complir”

      Hi apareix el conflicte d’Edip i també l’enfrontament matern”matar el pare és el menor dels problemes. Saquejar el cos que ens veié nàixer, publicitar aquesta vergonya i desfer el món en petites pedres de cendra”

      El paisatge és també font de dolor i cerca refugi a casa” per trobar somnis en l’oli cru de la fosca”, “el bes té un sabor rotundament infame”.

      Els poemes de Navarret s’originen de la realitat, però davant la crudesa de l’exterior dirigeixen el seu cant cap a l’interior vulnerable:

                  

                “ Desesperat, he llançat roses, i el vermell, a dins de poals plens de sang,

                 

                    s’ha convertit en llet tèbia”

I, malgrat tot, arrela la mort.

                      “Mor un arrap de vinyes seques al capvespre

 

                        i tot s’acaba. Menys la pell fosca i les albes sense vísceres”

S’hi escriu també sobre la conciència de fracàs i la impossibilitat d’aconseguir el desig. És una poesia reflexiva, dura, amarga, de vegades  trista i desesperançada.Sap de les ombres, de les xacres de la nit de la vida, que és com un escenari

”els llums s’obrin amb els seients ja buits

  El temps funeral ha tornat a véncer”

      Poemari on el poeta demostra un gran domini retòric i estilístic, amb abundància d’imatges i elements onírics. Sucre i cendra, dolç-amarg, de vegades,final i renàixer, d’altres.

Com hem vist, aquella veu protagonista principal va acompanyada per d’altres individuals que fan més complex el cant del poemari i que acaben fonent-se  en una sola veu.

Voldria que gaudiren d’aquest poema que he triat de mostra i que els agradara el poemari tan com m’ha agradat a mi:

                                       vii

              Demà, perquè sé que plourà, vindré

              sense paraigües. Després d’entrar pels vidres

              o entre el fum entelat de xemeneies,

              trobaré més infinits els teus pits erectes

              i més pèls als coixins d’alguns gats que no tens encara.

             Hauràs llegit shakespeare dins del bany

             i ens mullarem l’emoció amb els seus versos.

             Més tard serà el somriure inquiet en les gàbies

             dels coloms. Moriran un a un, però ignorant-ho,

             i tan a poc a poc que no ens caldrà recordar-los...

             Serà la meua ànima mutilada qui et penetre

             amb pensaments llunyans com la boira,

             quan tot s’acabe i un altre demà et sorprenga,

             només amb una pluja d’espasmes i cortines.

             O el silenci d’aquells ocells obstinats

             que encara s’hauran volgut cercar

             la mort sota les ales.