Discurs d'Ivan Brull, en l'acte de presentació de Màtria.

DISCURS D'IVAN BRULL EN L'ACTE DE PRESENTACIÓ DE MÀTRIA, A LA FACULTAT DE FILOLOGIA DE VALÈNCIA, 30-10-2013

Bona vesprada,

Moltes gràcies per convidar-me a compartir aquest acte amb tots vosaltres.

Hem de parlar de Màtria. Comencem, doncs, per la paraula. Màtria és una paraula poc escoltada, sí, però perfectament lògica i ben construïda, tot i que no apareix en els nostres diccionaris normatius o informatius. Fins i tot és possible que haja sigut pensada pels nostres parlants abans no la llegiren en Maria Mercè Marçal o establiren el correlat natural a partir de la falsa oposició anglòfona fatherland/motherland.  El contingut simbòlic de motherland comença a prendre volada amb l’escriptora Virginia Woolf, però és una paraula viva des del segle XVIII. Com a curiositat és el nom del himne nacional de la República de Maurici.  Per parlar de l’anglès, és clar, perquè hi ha moltes llengües que recullen un significat semblant com el rus o el xinès.

La nostra màtria de hui, però, és marçaliana en molts sentits. No només perquè és ella probablement la que enceta la màtria en la nostra literatura, i, per tant, li deu el nom, és la primera antologia que he llegit on les dones són majoria, i tot i que aquest discurs relatiu al gènere no m’apassiona, no és tampoc una cosa que haja de passar inadvertida, crec.

Màtria és una antologia diferent, ja ho avança Pérez Muntaner en el pròleg. Una antologia que recull  veus de les tres àrees principals en què s’usa la nostra llengua i que abasta gairebé totes les generacions possibles. Però tots els poetes de Màtria són noves veus, la qual cosa ens ve a dir que la joventut de la poesia és eterna, perquè el seu propòsit és inherent a l’espècie. Hi ha el component humà, la fam per compartir i ser dels demés, la necessitat de creure, ni que siga uns moments, en la possibilitat de comunicar-se, i això és sempre una urgència que no depèn de les nostres contingències personals.

Podem prendre aquest llibre com un conjunt de poemes d’autors que comparteixen la llengua i la cultura. Una espècie de mostra estadística que constitueix la nostra matriu cultural en procés de fermentació. Podem considerar-lo també com una expansió de significats al voltant del nostre entorn, que, com sabeu, lluita encara per tal d’aconseguir la normalitat. He jugat a donar-li aquest darrer sentit, més que res per a poder dir a alta veu, en aquest petit discurs, el nom de tots els poetes que hui ens donen aquest llibre i ressaltar uns mots que m’ha suggerit la lectura dels seus poemes. D’aquesta manera, la màtria és terra per a Àgueda Bosch, gent, costum i carrers per a Agustí Campos, carn i desig per a Joan Castellano, temps i color per a Mercè Claramunt, refugi i urgència per a Glòria Coll, pèrdua i ruptura per a Bibiana, mort i meravella per a Xavier Cols, pau i certesa per a Abel Dávila, determinació i paisatge per a Alba Fluixà, voluptuositat i ràbia per a Laura G. Andreu, quotidianitat i memòria per a Eva Ivars, record i saviesa per a Imma López Pavia, dolor i destí per a Josep Micó, dona i esperança per a Josepa Montagut,  veritat i abnegació per a Cèlia Nolla, queixa i esperança per a Enric Sanç, fragilitat i orgull per a Aina Torres, expansió i laberint per a Llorenç Romeva, força i naufragi per a Hèctor Serra, joc i ironia per a Janot Vila.

Dins d’aquesta Màtria hi ha una altra màtria, un poema d’Imma López Pavia que conté la citació de MMM a què m’hi he referit i que recull una mostra de la infinitud dels detalls que sovint s’arrapen a la nostra memòria.  És la petitesa d’una llar com una infància, una melodia trista amb modulacions àrabs, una carència redescoberta anys després, la presència d’un gos o un gat, en un moment concret, mirant-nos amb tot el pes de la vida. És sempre el detall allò que constitueix una porta personal i lluminosa. És la màtria abolida la única màtria possible, podíem dir filant el darrer vers de la cita de Marçal i la resolució del poema d’Imma. És aquest l’entrellat simbòlic d’aquesta paraula, la forma del passat com a conformador de significats, la transformació de la contingència en pal de paller de l’existència.

I aquest és l’èxit d’aquesta antologia. Aconsegueix trenar experiències personals variades, diferents, mirades a l’entorn que difereixen però que tenen a veure amb una realitat comuna, la nostra, i tot això són sons del nostre propi record, un record innocent que no sempre sabíem que ens conduïa a places no tan còmodes. No fa gaire temps llegia una entrevista en la qual un literat expressava la dificultat que tenia per a entendre els escriptors que escrivien per a un univers de lectors limitat per fronteres. Vaig estar a un punt de no poder entendre’l. La nostra màtria l’haguera meravellat. Perquè som nosaltres els qui tenim una llengua sense fronteres, som nosaltres els ciutadans del món, els que encara tenim detalls que ens retornen a una màtria possible mentre plou una realitat imperialista, impositiva i aspra.

Finalment, he de dir que no puc deslligar-me de la importància emotiva que té hui la presentació de Màtria. Alguns dels seus autors van ser companys de creació en el curs que impartia en la UPV i que a partir d’ara impartirà Pau Sanchis. Hem compartit moltes hores de versos, somnis i petits èxits i nits inoblidables. Companys com Josep, Abel,  Imma, Alba, Enric, Joan, són estimats i no puc ser imparcial. Altres autors, com Hèctor Serra, Bibiana Collado i Laura G. Andreu, coincidents tantes voltes en els versos, afegeixen un toc més de celebració a aquest acte. Però tots, els que conec perquè els conec i els que no conec perquè no els conec mereixen hui la nostra felicitació i la nostre suport anímic, perquè no és fàcil fer un llibre com aquest compensat, amb il·lustracions, rere del qual s’intueix un esforç i una dedicació altruista que la moda tendeix a profanar. Però els poetes som fundadors de coses, i ho fem tot per la màtria, que no ho dubte ningú. Em resta per agrair la tasca a l’editorial: potser un dia caldrà agrair a l’editorial Germania el seu esforç en la promoció de la nostra cultura. Jo ho faig ja des d’ací.   

Moltes gràcies a tots.