PIRINEUS ENLLÀ
PIRINEUS ENLLÀ
Ni nosaltres ni tu
estàvem preparats
per a un trasbals així.
No hi havia treball
i calia emigrar.
Unes males collites
forçaven a creuar
els llunyans Pirineus.
Una maleta vella
ben farcida d’absències,
prenyada d´incertesa,
t´escortava a l´andana
de l´estació nord,
aplec de desvalguts
arribats de la terra.
El rostre veritable
d’aquella pau obscena.
Laberints de dolor
indignes de medalla.
Què us rebia en baixar
d’aquell tren miserable?
El desarrelament,
la freda solitud.
Massa hores d’orfandat,
minuts per a una carta.
Set mesos separats,
vius en una cabana.
Arribares a casa,
era al matí i jo, pare,
encara hi dormia.
Pensava que era un somni,
ens vàrem abraçar.
Estaves tan escanyolit
com un cadàver.
M'encanta la foto amb la maleta i el poema -crec que teu- del pare que retorna i la malenconia de qui està fora de casa, qui parteix a l'exili o a guanyar-se els cacaus.
ResponEliminaContinua actualitzant el blog. Tens fans que et segueixen amb entusiasme
Imma
Sí, el poema és meu. Gràcies, Imma.
Eliminam'encisa la foto de la maleta -vella i de cartró -com alguna que estava per l'andana de ma casa i la tristesa i la malenconia del poema.
ResponEliminaContinua que tens fans entusiasmades amb el teu blog. Imma
Des del Sorolla aquest comentari apressat.
ResponEliminaM'agrada molt la foto de la maleta vella i atrotinada. També el poema -que supose és teu- i que s'adiu molt bé amb el to de malenconia i enyor.
imma