PIRINEUS ENLLÀ

 
 
PIRINEUS ENLLÀ 





Ni nosaltres ni tu

estàvem preparats

per a un trasbals així.

No hi havia treball

i calia emigrar.

Unes males collites

forçaven a creuar

els llunyans Pirineus.

Una maleta vella

ben farcida d’absències,

prenyada d´incertesa,

t´escortava a l´andana

de l´estació nord,

aplec de desvalguts

arribats de la terra.

El rostre veritable

d’aquella pau obscena.

Laberints de dolor

indignes de medalla.

Què us rebia en baixar

d’aquell tren miserable?

 

El desarrelament,

la freda solitud.

Massa hores d’orfandat,

minuts per a una carta.

Set mesos separats,

vius en una cabana.

Arribares a casa,

era al matí i jo, pare,

encara hi dormia.

Pensava que era un somni,

ens vàrem abraçar.

Estaves tan escanyolit

com un cadàver.            

Comentaris

  1. M'encanta la foto amb la maleta i el poema -crec que teu- del pare que retorna i la malenconia de qui està fora de casa, qui parteix a l'exili o a guanyar-se els cacaus.
    Continua actualitzant el blog. Tens fans que et segueixen amb entusiasme
    Imma

    ResponElimina
  2. m'encisa la foto de la maleta -vella i de cartró -com alguna que estava per l'andana de ma casa i la tristesa i la malenconia del poema.

    Continua que tens fans entusiasmades amb el teu blog. Imma

    ResponElimina
  3. Des del Sorolla aquest comentari apressat.
    M'agrada molt la foto de la maleta vella i atrotinada. També el poema -que supose és teu- i que s'adiu molt bé amb el to de malenconia i enyor.

    imma

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada