Saó nova / Com una pel·lícula

Saó nova

Esmolades espases d’ avarícia

brandaren anys el pas d’aquell cadell,

que força amerava de saó nova

una terra de brolladors eixuts.

Al mur de ferro patern s’esberlaren

mesquineses, intrigues i coltells.

Cap tresor de fades ocult hi havia,

només sordideses contra l’amor.

Mes acollien bressoles nombroses

el dret novell de primogenitura.

Com una pel·lícula

Tel bascós d’estiu que embolcalla com la pell

i el vent astut filtra enganyant la persiana.

Mentre es cou el dinar, fas a mà la bugada,

torne d’escola i estàs estenent la roba.

D´aquella llar enyorada ja poc en queda,

ni tactes ni olors de blat, de dacsa o d’arròs,

a les cambres silencioses de l’andana,

o al corral emblanquinat, de l’antiga casa.

Tanmateix des d’un racó ombrejat d’estiu,

al xop terrat, tot passa com una pel·lícula.        Josep Micó