després, les buguenvíl·lies

 

 

després, les buguenvíl·lies

 

aviat vindrà el broll de buguenvíl·lies,

i s’enfilarà en l’encesa memòria

                                                        -de l’aire-

un gel de cim abrigallarà el buit

del delitós indret.

 

farem abraçades antigues

com la llengua dels peixos,

escriurem ditades de plata

com als capvespres que solíem

perfumar-nos de flors silvestres

 

                   -i imaginàvem paisatges bellíssims-

 

els nostres cossos estremits de llum

caminaran units

la sendera transparent de maragdes.

Josep Micó Conejero