T'he tingut tant



T'he tingut tant

que ara em sé orfe de nosaltres,

tant com se'n sent l'espiga

quan el tall esmolat de la dalla

en sega la tija i ja no és terra ni arrel,

només aire i llum i estiu que es vincla.

T'he tingut tant, però,

que em queda, com un rostoll rebel

que resisteix a la vora del marge,

la llum de la teva pell colrada

i tant de mar als ulls i nosaltres,

aquest nosaltres inabastable...


Ricard Garcia    "La llum més alta"

Comentaris

Entrades populars