T'he tingut tant
T'he tingut tant
que ara em sé orfe de nosaltres,
tant com se'n sent l'espiga
quan el tall esmolat de la dalla
en sega la tija i ja no és terra ni arrel,
només aire i llum i estiu que es vincla.
T'he tingut tant, però,
que em queda, com un rostoll rebel
que resisteix a la vora del marge,
la llum de la teva pell colrada
i tant de mar als ulls i nosaltres,
aquest nosaltres inabastable...
Ricard Garcia "La llum més alta"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada