zèfir i mirada

                                                                     Només quedava a les fosques

                                                                                                        la bombeta encesa.

                                                                                                        Quan tu venies.

                                                                                                                     Manuel Forcano

zèfir

ingrat camí llarg compartit amb gaudi

                        -com rutes gelades d’alta muntanya-

algunes turbulències del vol

i el teu nom sempre fou bondat.

potser preval el zèfir de l’absència,

tothora veia en tu la calma del somriure,

i quan venies m’embolcallaves de llum.

no sé on és el no lloc,

on retrobar l’escalfor del teu tu.

josep micó conejero

mirada

els murs s’ameren dels ecos del somni

-fràgil solitud que li tremolen les cames-

i el desfici dels dimonis diaris

el venç amb la mirada blava.

ulls de lupa i treballs de sentinella,

semblants a l’ombra del jardí,

elaboren la textura del fil.

naixíem a la sacsejada del desig

                      i en tastàrem la mel amarga,

apreníem  a esquivar  els clots de la vida,

               i els horitzons predeien dunes clares.

aquella atmosfera propícia,

                                             s’escolà com un riu,

va viure el repte de lliurar-se i posseir.

josep micó conejero