NITS DE SALIVA

Un magnífic poema, entre d'altres, del poemari Solsticis, d'Imma López Pavia,

Nits de saliva

Si tornàrem a ser aquells joves
de pell ràpida,
ompliríem les nits de saliva.

Encendríem tots els estels
a les nostres pupil·les
i serien els cossos reialmes.

Però s'atansa el fred,
amb els silenci dels sentits
-la turpitud, la teranyina als ulls-

Tots aquells instants d'inconsciència
tenen, per uns moments,
quelcom de galàxia llunyana.

I de metàfora.