Vespres d'inventari

                                                                     I

                                                Gelors que tallen/ la penombra del vespre/ fum de teulades /

Gelors que tallen/

                             l’embolcall diàfan 

                               

dels primers rampells de carn                                                           

                                           -nuc d’anhel-

càpsula amniòtica del camí,

que ens va obrint a les topades del món

i ens nodreix dels fluids de la intempèrie.

mudats en arbres de pedra percebem

la penombra del vespre/

                                       birbarem

l’erosió  i no s’evitarà el

fum de teulades/

                           com ombres del buit.

Josep Micó Conejero

                                     del poemari inèdit "Vespres d'inventari"