Vespres d'inventari








                                                                     I
                                                Gelors que tallen/ la penombra del vespre/ fum de teulades /



Gelors que tallen/
                             l’embolcall diàfan 
                               
dels primers rampells de carn                                                           

                                           -nuc d’anhel-

càpsula amniòtica del camí,

que ens va obrint a les topades del món

i ens nodreix dels fluids de la intempèrie.

mudats en arbres de pedra percebem

la penombra del vespre/
                                       birbarem
l’erosió  i no s’evitarà el

fum de teulades/
                           com ombres del buit.


Josep Micó Conejero

                                     del poemari inèdit "Vespres d'inventari"

Comentaris

Entrades populars