fronteres contra la llum
fronteres contra la llum
aüixats per
la por solquen onades d’aire,
vestits de
roig i amortallats de blau,
-alguns hi arriben-
lladrucs
emmurallats en les planúries,
ressò de
botes i xiulets de carcellers,
remor
d’òrfena gentada en el camp.
-fa ressuscitar fronteres contra la llum-
alarma en
les portes pintades,
-de nou el roig-
i braçalet
que fou presagi de ruïna.
encara no es
queden les dents,
ni han
prescrit la vorera.
però, perquè
parlem de l’home,
el malson és
possible.
josep micó conejero, del poemari Creuar l'instant, premi Vila de Mislata 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada