vetes grises
vetes grises
potser s’ha badat la innocència
i la mirada ja no és blava.
aquells obradors de cartó
-on
la unió de mans feia prodigis-
són ara puzles de peces impures
en què l’esclat brillant no està previst.
tota petjada feta avui té un preu
i aquell alé marcial dels temps foscos
prem encar la saó del brot madur.
la paleta té més textures
i la festa prega talles més grans.
el foc plorarà vetes grises
si en cremar-se la carn
el fum vell destiny els fonemes
i no dispersa la boira de l’iris.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada