El crit esdevé un buit
El crit esdevé un buit
amb molt d'amor i profund patiment,
escric açò i en algun lloc ho deixe,
estic ben cert que passaran els anys
i cremaran alguns mots, certes síl·labes.
V. A. Estellés
El mot s'ha de dir quan es fa la llaga,
cisellar l'instant de la tremolor,
si ens ericem o ens crema la foguera.
El patiment provocat pels coltells
no el proclamarà millor la memòria.
La suor de sang en la pell dirà
més sencera l'angoixa d'aquell mal
si la mirada s'embruta d'esguits.
Ara els anys m'han fet orfe d'adjectius,
els records suavitzen les imatges,
la pena es deu haver descolorat
i molts crits han esdevingut un buit.
Quants brots ferits s'han marcit al jardí
per haver-nos oblidat de ruixar-los.
Josep Micó Conejero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada