Francesc Garriga- Poemes

buido el calaix on guardo l'inservible


passo recompte dels moments de llum

i els de sorpresa.

quan prem la fam cal remoure el passat

com qui remou l'ampolla buida

d'essència, i aspira el buit encara perfumat,


o remena el cubell de les deixalles

per si ha llençat alguna cosa de profit.


potser els racons feliços

viuen al fons d'un munt de brossa.

                                                           Francesc Garriga( Setembre, Demà no és mai)



                                               


palpo com cec la teva vida


i esclata en l'alba un roig de foc.


lluita la llum a la finestra

per fer-se dia

quan jo travesso el teu reialme.

no sé qui ets.

i et llauro lent, sense esperar

cap més resposta del teu cos

sinó el gemec que em justifiqui.


                                                 Francesc Garriga( Setembre, Demà no és mai)