LA PELL DEL TEMPS i POTSER SENSE MISTERI, del poemari ROMANDRÀS 2016
El llapis gràfic ha esborrat
la pell del temps,
t’ha fet carn en la imatge.
M’arriba més fort el misteri dels teus ulls,
la innocència del posat
i la resolució als teus llavis.
Res no s’havia escrit encara
de cap vincle matern,
mes el llapis no restaura l’absència.
Josep Micó Conejero
Josep Micó Conejero
Potser
sense misteri
Amb mi et duré cap al no-res quan muira
Món cruel, joiós, infern bellíssim
Marc Granell
Explicar la crueltat
és raonar el sentit
Si hi havia un destí,
no esperem res del misteri.
Arranquem la pell del temps,
dels rostres, de les façanes,
de les certeses i el vent,
i, si cerquem una raó
de l’aterrador paisatge,
caldrà negar l’evidència.
Josep Micó Conejero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada