LA PELL DEL TEMPS i POTSER SENSE MISTERI, del poemari ROMANDRÀS 2016

La pell del temps

El llapis gràfic ha esborrat

la pell del temps,

t’ha fet carn en la imatge.

M’arriba més fort el misteri dels teus ulls,

la innocència del posat

i la resolució als teus llavis.

Res no s’havia escrit encara

de cap vincle matern,

mes el llapis no restaura l’absència.


Josep Micó Conejero

Potser sense misteri

                                                                                          Amb mi et duré cap al no-res quan muira

                                                                                                                    Món cruel, joiós, infern bellíssim

                                                                                                                                          Marc Granell

Explicar la crueltat

és raonar el sentit

           

Si hi havia un destí,

                         

no esperem res del misteri.

             

Arranquem la pell del temps,

dels rostres, de les façanes,

de les certeses i el vent,

i, si cerquem una raó

de l’aterrador paisatge, 

                                                 

caldrà negar l’evidència.     

    Josep Micó Conejero