El Valle de los Ingenios
¿Sabeis mi otro apellido, el que me viene
de
aquella tierra enorme, el apellido
sangriento
y capturado, que pasó sobre el mar
entre cadenas, que pasó entre cadenas sobre el
mar?
Nicolás Guillén "Elegias"
El Valle de los
Ingenios
Costa dels esclaus, lloc sense retorn,
fira de ramat que barata
el vigor i els encants dels negres
en el comerç triangular.
Cossos premuts de ressaca a les caves,
la dignitat dels acotats
travessarà l'oceà encadenada.
Ones mudes de la mar rentaran
el dolor emmanillat del segrest
de les vides salvades.
Al port, allunyen la sang de la sang,
al batei, crueltat i solitud.
Manaca Iznaga no fou plet d'amor,
torre de controls i d'oració.
Foreu font de cabals sense l'alé de Déu,
trinxats cada dia poseu la música
i el rebost dels senyors.
Vau ser vici amagat dels amos
i la seducció dels majorals,
la lascívia portada al bohío
Als trapiches, hi
vau pastar
les arrels talades d'aquella terra enorme,
la llibertat del cant,
a Cuba, el son, i
del ball, el danzón,
rent i matxet de la pàtria lliure.
Tot i que no teníeu ànima!
El ferrocarril travessa la plana,
des del mirador la vall en silenci,
traces invisibles del prec,
desmemoriada verdor de canyes.
Josep Micó
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada