El Valle de los Ingenios

                                      

   

   

                                                                                ¿Sabeis mi otro apellido, el que me viene

                                                                                 de aquella tierra enorme, el apellido

                                                                                 sangriento y capturado, que pasó sobre el mar

                                                                                 entre cadenas, que pasó entre cadenas sobre el mar?

                                                                                                         Nicolás Guillén "Elegias"

El Valle de los Ingenios

Costa dels esclaus,  lloc sense retorn,

fira de ramat que barata

el vigor i els encants dels negres

en el comerç triangular.         

Cossos premuts de ressaca a les caves,

la dignitat dels acotats

travessarà l'oceà encadenada.

Ones mudes de la mar rentaran

el dolor emmanillat del segrest

de les vides salvades.

Al port, allunyen la sang de la sang,

al batei, crueltat i solitud.

Manaca Iznaga no fou plet d'amor,

torre de controls i d'oració.

Foreu font de cabals sense l'alé de Déu,

trinxats cada dia poseu la música

i el rebost dels senyors.

Vau ser vici amagat dels amos

i la seducció dels majorals,

la lascívia portada al bohío

Als trapiches, hi vau pastar

les arrels talades d'aquella terra enorme,

la llibertat del cant,

a Cuba, el son, i del ball, el danzón,

rent i matxet de la pàtria lliure.

Tot i que no teníeu ànima!

El ferrocarril travessa la plana,

des del mirador la vall en silenci,

traces invisibles del prec,

desmemoriada verdor de canyes.

Josep Micó