Les llàgrimes de Palestina
Les llàgrimes de Palestina
“ Si et fan falta esclaus o esclaves compra´n
dels pobles veïns. També en podeu comprar
d´entre els fills dels forasters que han vingut
a viure enmig vostre...”
Lev. 25-44-45
Què bada els ulls dels joves palestins?
Són uns vents de foc que enderroquen cases
i declaren l’orfandat de la terra?
Cendra de Sió d’aliyyàs de còlera,
enterradora de l’hegemonia antiga?
La llei de propietaris absents
alça llars bordes als llocs confiscats.
Si ets palestí tens un somni impossible:
refer una pàtria espoliada.
La llum de figuera ara és pua d’esbarzer.
Ni a Hebron ni a Betlem no senten
penediment pel gueto de Varsòvia,
ni d'aquella nit dels vidres trencats,
ni de cambres de gas per als hebreus:
els seus avis pasturaven ramats
o munyien cabres a Jericó.
els punts de control i els assentaments.
La màquina de matar els asclarà els ulls:
triarà els morts i el bombardeig d’escoles.
Defeca sobre l'esperit dels pactes
i pixa la concòrdia del món.
Aquells xicots ja no hi creuen en res
perquè els ocupants han balafiat
tot el denari.
L'estrella de David no vol veure a l'espill
l'esvàstica de plors.
Les llàgrimes dels talps
corcaran l’arrelament assassí.
L'invent s'ha de fondre en la mar.
Palestina no encengué els prògroms
ni tampoc va ordir l'holocaust.
I la bíblia no és cap escriptura.
Josep Micó Conejero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada