Em caldria un préstec d’aurores
Em caldria un préstec d’aurores
El torn de la vida en quatre dies m’ha passat
com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.
Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.
Omar Khayyam
No hi haurà marxa enrere dels dies passats,
no, mes podré olorar perfums semblants
als desaprofitats que es van endur les hores.
Només vull un coper que em servesca més vi,
i tastaré els sucs d’ignorats mons desitjables,
revifaré espurnes de temps cremats,
que no encengueren prou altes les flames
per derrotar les neus que m’habitaven.
He d’amerar-me en el bosc de paraules
de la ciència de tots els llibres,
refer en minuts permeables
tanta saviesa de segles,
per molts motius inaccessible.
Hauré d’explorar geografies internes,
trepitjar paisatges desconeguts,
de senderes mai no tastades.
Em caldria un préstec d’aurores
i allargar l'abrasit capvespre,
perquè el vent se m’afebleix cada dia
i sent aclaparador el pes de les llunes.
Josep Micó
Josep Micó
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada