Em caldria un préstec d’aurores





Em caldria un préstec d’aurores

                                                    El torn de la vida en quatre dies m’ha passat
                                                    com l’aigua pel torrent o el vent per la prada.
                                                    Però hi ha dos dies que mai no em preocuparan,
                                                    el dia que ja ha passat i el dia que ha d’arribar.

                                                                                         Omar Khayyam

No hi haurà marxa enrere dels dies passats,
no, mes podré olorar perfums semblants
als desaprofitats que es van endur les hores.

Només vull un coper que em servesca més vi,
i tastaré els sucs d’ignorats mons desitjables,
revifaré espurnes de temps cremats,
que no encengueren prou altes les flames
per derrotar les neus que m’habitaven.

He d’amerar-me en el bosc de paraules
de la ciència de tots els llibres,
refer en minuts permeables
tanta saviesa de segles,
per molts motius inaccessible.

Hauré d’explorar  geografies internes,
trepitjar paisatges desconeguts,
de senderes mai no tastades.

Em caldria un préstec d’aurores
i allargar l'abrasit capvespre,
perquè el vent se m’afebleix cada dia
i sent aclaparador el pes de les llunes.

Josep Micó

Comentaris