XÚQUER

                      

           

                                                                                  Ah, festes del riu!

                                                                                                  Ombres d’altres dies          

                                                                                                  més amargs, veniu!

                                                                                                  Em direu que vaig

                                                                                                  ésser, un temps, viu.

                                                                                                     V. A. Estellés

                      Xúquer                                           

                                                                                     

Mil meandres t’han acaronat pel camí                         

i arribes fatigat d’un descens ric d’obstacles,                

aquell torrent castellà petit esdevé                                 

abundós vas de mar lluenta entre muntanyes,

espill on s’endrecen els estels cada nit.

Des d’un capvespre remot de tardor guaitem,

de la riba de pedra estant ma mare i jo,

la groga llum reflectint-se en la teua calma.

Aquell record d´Antella et fa més bell encara,

i la perenne remor del teu cant profund

forma balls de rítmica escuma dels corrents.

Ribes de jardins nocturns, canyars de desig,

jocs d’adolescents que assaonen fam roent

de totes les sexualitats de l´amor.

Els carreus petris dels assuts t’embassen forces

i et dessagnes enamorant-ne la riquesa.

A voltes te n’ixes de mare i empastifes

de marrons dissortats el somriure dels verds.

El teu full de servicis imposa respecte.