No triares la terra ni el solc, del poemari Romandràs 2016.

                                                                                    
 Recordant ma mare.

No triares la terra ni el solc

                   I

No triares la terra ni el solc,

ni el blat ni l’espiga,

ningú  de l’origen

en sap la tempesta.

Límpida corol·la materna

sollada de pol·len culpable,

germina en nevada d’estiu.

Negra planeta  t’amaga

la llavor i insinua 

entre ombres la mare.

              

                II

...Ni inici als braços materns

ni bolquers d’organdí

en celebren l’arribada.

Mes t’alegrà la primavera

que pròdiga se t’oferia

i als estels obrires els ulls.

Josep Micó Conejero