No triares la terra ni el solc, del poemari Romandràs 2016.

Recordant ma mare.
No triares la terra ni el solc
I
No triares
la terra ni el solc,
ni el blat
ni l’espiga,
ningú de l’origen
en sap la
tempesta.
Límpida corol·la
materna
sollada de
pol·len culpable,
germina en
nevada d’estiu.
Negra
planeta t’amaga
la llavor i
insinua
entre ombres
la mare.
II
...Ni inici
als braços materns
ni bolquers d’organdí
en celebren l’arribada.
Mes t’alegrà
la primavera
que pròdiga
se t’oferia
i als estels
obrires els ulls.
Josep Micó Conejero
Josep Micó Conejero
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada