Terra de finestres

 
                                            

Terra de finestres

                                                                     No il·lumines, em dius,

                                                                                                        pous que t’assadollaren

                                                                                                        quan la llum i les sendes

                                                                                                        foren la incerta sénia

                                                                                                        que rodava i rodava

                                                                                                         plena d’il·lusió.

                                                                          Vicent Berenguer  La terra interior i...                                

Els vents de tall en terra de finestres

foragiten la fulla rara que vol créixer

cap a oratges més benignes sense petjada.

Sabates de sang són els carrers geomètrics,

saba espessa d’on no li  brollarà la llum,

acumula mons i ningú li espia el tos.

El propòsit d’embafar-se de saviesa

li’l va ofegar la muralla del temps

i no hi va trobar tots els llocs on habitava.

Va atipar-se de les rareses de la carn,

també s’unflava el desconsol pel laberint

de la frustació en el camí de les lletres.

Soledat paralitzant de la gran ciutat

i llunyania de tisores, nodridora,

s’acostarà el buit i es retardarà la meta.

Desfullades moltes tardors, retorna,

camina els temples de la cultura i s’adona

de la magnitud del bressol i de les hores.


Josep Micó Conejero