fronteres contra la llum

fronteres contra la llum

aüixats per la por solquen onades d’aire,

vestits de roig i amortallats de blau,

                                                 -alguns hi arriben-

lladrucs emmurallats en les planúries,

ressò de botes i xiulets de carcellers,

remor d’òrfena gentada en el camp.

                                                -fa ressuscitar fronteres contra la llum-

alarma en les portes pintades,

                                              -de nou el roig-

i braçalet que fou presagi de ruïna.

encara no es queden les dents,

ni han prescrit la vorera.

però, perquè parlem de l’home,

el malson és possible.

josep micó conejero, del poemari Creuar l'instant, premi Vila de Mislata 2017