vetes grises



                           



vetes grises


potser s’ha badat la innocència

i la mirada ja no és blava.

aquells obradors de cartó

                      -on la unió de mans feia prodigis-

són ara puzles de peces impures

en què l’esclat brillant no està previst.


tota petjada feta avui té un preu

i aquell alé marcial dels temps foscos

prem encar la saó del brot madur.


la paleta té més textures

i la festa prega talles més grans.


el foc plorarà vetes grises

si en cremar-se la carn

el fum vell destiny els fonemes

i no dispersa la boira de l’iris.


Josep Micó Conejero

Comentaris