EPILÈPSIA VÍRICA?






                                                                             Hirióme con una flecha
                                                                             enherbolada de amor,
                                                                             y mi alma quedó hecha
                                                                             una con su Criador;

                                                                            Sta Teresa de Jesús
                                                                       
   Epilèpsia vírica?                                                 


         De cavalleria inflamada,                      

ja volies una infantesa heroica

que et vestira d’amor diví.

El domini del castell és acció i gràcia,

abella i mel, segell i cera.

Els delits de les estances no són per sempre,

els donarà l’amor , que és únic.

Marta i Maria, l’acció i l’oració.

Persisteixes vers la més alta cambra

i t’arriba l’astorament del rapte,

lloc fosc de l’ànima, plaer suprem.

Talla el cisell de l’escultor

el dard del querubí  que et travessarà el cor,

punta de foc i entranyes extirpades,

màxim dolor, suavitat extrema.

Tremolós sura a l’aire

el cos suspés en les onades del vestit

arravatament de la cara,

rostre humà d’un orgasme,

cos desmaiat, levitant sobre el món.

D’això en diuen epilèpsia vírica,

amb crisi de felicitat.

Fores aroma, coberta de pedra i cal

i, nou mesos després, intacta i incorrupta.


Com desmentirem els testimonis de l’època?


Josep Micó
                                  "Èxtasi de Santa Teresa de Jesús" de Gian Lorenzo Bernini







Egli mi ferì con una freccia
spinta dall’amore.
La mia anima si fece una
con il suo Creatore.
Santa Teresa d’Avila.

Epilessia virale
          De cavalleria inflamada
desideravi un'infanzia eroica
che ti vestisse di amore divino.
Il  dominio del castello è azione e grazia
ape e miele, sigillo e cera.
I delitti delle stanze non sono per sempre.
L'amore, che è unico, li perdonerà.
Marta e Maria, l'azione e la preghiera.
Persisti fino alla stanza più in alto
e arrivi allo stupore del rapimento,
luogo oscuro dell'anima, piacere supremo.
Intaglia il cesello dello scultore
il dardo con cui il cherubino ti traverserà il cuore,
punta di fuoco e viscere asportate,
massimo dolore, estrema soavità.
Tremolo in aria il corpo
sospeso nelle onde del vestito,
il viso infervorato,
volto umano d’un orgasmo,
corpo abbandonato, levitante sul mondo.
Questa, dicono, è una epilessia virale
con crisi di felicità.
Fosti aroma, coperta di pietra e calce;
nove mesi dopo, intatta e incorrotta.
Come negare le testimonianze di allora?
Josep Micó Conejero
Ispirato a  l’Estasi di Santa Teresa, di Gian Lorenzo Bernini.
Santa Maria della Vittoria, Roma.


Comentaris