Aspra com un caqui verd, del poemari "Romandràs"

Aspra com un caqui verd

Apaguen els cants de la terra

mordasses de sintagmes estrangers.

El temple és fred, l’escola és freda,

la ràdio fabula d’un món que no entenc,

ens amaguen els fets i el nom de tot.

Impostura de banderes al pati,

dalt de la pissarra hi ha el màrtir i el botxí

que aplaudeixen els càstigs.

Els jocs i els amics parlaven com jo,

escola i mestres, aspres com un caqui verd,

un sabor que encara m’esmussa.

Mentre, s'escampaven a l'alba, per la vall,

sons diàfans, timbres coneguts, aigua clara.

 Josep Micó