GELORS DE DESEMBRE

 

Gelors de desembre
                                         
                                                                   el mos de vent aquest  hivern tan íntim

                                                                   per on devalle amb aquell qui vaig ser                                  

                                                                   sobre aquell paradís tan  innocent

                                                                   on no habita l’ahir i tot és ara.

                                                                   Vicent Berenguer  La terra interior...

 Pel camí del braçal,

el dia silenciava la llum, 

i la boira de joves veus,

com imatges badades de retina

em despertaven la memòria.

 

Molts fulls esgrogueïts de calendari,

el planeta afligit i tants astres caiguts 

no han llevat els fars que ens fulminen,

la lluna que delata

aquells gestos petrificats

per la por que il·luminava la nit.

I el delit que no es consumava.

 

Entotsolat i mullat de silenci,

amb gelors de desembre,

com ahir, per la senda buida de tornada,

em busque en uns altres hiverns.

Josep Micó

 (Versió definitiva)

                                               gelors de desembre

el dia silenciava la llum,i la boira de joves veus, com imatges badades de retina

li despertaven la memòria.el planeta afligit i tants astres caiguts no han entelat

aquells fars que ens fulminen, la lluna que delata,estranys gestos petrificats

per la por que il·luminava la nit. i el delit que no es consumava.entotsolat i mullat de

silenci, amb gelors de desembre, examinant delers, per la sendera buida de tornada,

es busca en uns altres hiverns.

                                               desembre de gelors

Josep Micó Conejero