REESCRIPTURA

Reescriptura

No vivia en la teua ment, ni m´hi esperaves,

tampoc jo no t’imaginava.

Però, alhora i separats per l´espai,

penyasegats del temps i la frontera líquida,

creixien, apassionades, ignorant-se,

les nostres dues vides.

Ara penetre fotos d’aleshores,

i, sense haver-los coneguts,

trobe a faltar aquells moments,

encarnats de tendresa i èxit,

com si la vida m’haguera robat

els capítols més excitants.

Em convide als  ambients que vas viure,

com la persona que estimaves,

per compartir la plenitud amb tu.

Algunes espases no t´impediren

atényer metes enlairades.

Sóc diana de les teues mirades plenes,

per darrere observe la caiguda de braços,

en el posat d’esquena,

m’enamora l’aura que vesses,

que anuncia el futur esponerós.

Com m’hagués agradat escriure una altra història

Avui solamente somnie esborrar

aquest temporal que no cessa.

Josep Micó  estiu 2013