Sonant els tous

Sonant els tous

Molta angoixa per les seqüeles d´una dada,

sempre el fantasma del cotxe patrulla.

El desig emmordassat per la por

emmudia els sotracs diürns.

Quan la pell concebia fregaments

cercava clarors en la nit dels  parcs.

Aquell vespre feia massa del darrer tast,

cremaven els llavis de lava viva

i ja tocava apagar el desfici.

No va arribar ni a endevinar les ombres

que entre l´arbrat provaven d´omplir-se de carn.

Aplegaren, el van emmanillar

i el portaren a un cotxe gris,

de malnom la lletera.

A la cel·la, impàvida als crits i colps,

li prediren forts vents

si no bossava grans mentides,

i, damunt, va embrutar-se l' alba

sonant els tous en un tampó.